Miles Gloriosus

Els personatges de Plaute no presenten la complexitat psicològica dels de Menandre, sinó que són simples estereotips que es repeteixen d'una comèdia a una altra. Respecte als models grecs, tendents al realisme, l'autor romà potencia aquells personatges còmics com l'esclau o el paràsit, alhora que exagera, de manera fins i tot grotesca, certs trets ridículs d'aquests mateixos o d'altres personatges (la voracitat del paràsit, la vanitat del soldat, etc.), aconseguint així uns resultats molt divertits.

TIPOLOGIA:

Adulescens "jove": molt enamorat, banau, depèn del seu esclau per solucionar els seus problemes. 

Senex "vell": és sever, colèric i avar, però això no li impedeix ser contínuament enganyat per l'esclau astut, com a Euclió (Aulularia) o Nicòbul (Bacchides).

Seruus "esclau": és el protagonista de la comèdia de Plaute. N'hi ha de dos tipus:

L'esclau astut és enredaire, mentider, irrespectuós, sense escrúpols a l'hora d'ajudar el seu jove amo. És el motor de la intriga de l'obra, salvant amb enganys i inesgotable enginy les dificul­tats que se li apareixen fins a aconseguir un final feliç. 

L'esclau assenyat, en canvi, és respectuós, responsable, lleial i de vegades banau. 

Virgo "donzella": l'enamorada, rarament apareix en escena.

Meretrix "cortesana": hi ha la fidel al seu amant i s'hi manté fidel fins que a la fi es reuneixen tots dos i la professional que, com ara les Bàquides o l'Eròcia dels Menaechmi , és cínica i cobdiciosa.

Uxor o matrona "esposa": sovint caracteritzada com la senyora rica de caràcter dominant i de mal geni.

 

(Webgrafia: Labyrinthus)